Crònica calenta d’allà on no hi plou…….

No vos mal penseu, lo de calenta és per la calor que feia l’altre dia pel sud. Varem anar al Refugi, a Cala Figuera, ja que després d’aquests dies de pluja segurament la zona de Santanyi era la més eixuta. Idò si, la varem endevinar, però va fer un sol de justícia que ens va encalentir la sang i qualque cosa més………

Després d’encalentir als blocs fàcils, varem anar a provar ” Pipe line” una placa un poc alteta de 6C que ja vàrem estar provant la darrera vegada que haviem anat per la zona, en Beia en un parell de pegues  el va fer, jo al segon pegue del dia també el faig i seguidament en Gus. Jo me vaig quedar molt satisfet amb l’encadene, darrerament no estic gens fort i el grau està al voltant dels meus llimits, gràcies als companys que m’emparaven i animaven amb els seus crits.

Gus provant “Pipe Line” la foto és d’un altre dia, no en varem fer cap aquesta vegada.

Després en Beia i en Gus varen anar  a provar “Jump” un llançament que al primer cop d’ull pareix fàcil, però quan el proves ja veus tot d’una que no ho és tant. Novament en Beia el fa el primer, en no se quants de pegues, però en Gus no l’hi acaba d’anar bé i no   l’aconsegueix blocar, haura d’insistir un altre dia, ja sabeu que la roca és abrasiva per aquestes contrades i això no te deixa donar-li massa pegues si vols conservar qualque capa de pell pels altres blocs. 

Aqui a un dels pegues a “Jump”

Després se varen engrescar a provar “La cresta de la ola” un altre bloc altet que recorre una aresta, un poc exposat per algunes pedres que té a la zona de recepció,  en Beia el va fer en no molts de pegues.

Tots els blocs anomenats estan al bloc que es diu “S’ona”. Mentrestant en Jaume estava al bloc “Es Piercing” provant el seu projecte “Voll Dammer” un 7A/7A+ que recorre l’aresta dreta d’aquest estetic bloc. Al cap d’una estona ja l’estaven provant en Joaquim, en Gus i en Beia que encara que ja el té fet ho va provar amem si tornava a sortir. Idò no hi va haver tanta sort aquesta vegada per en Beia, ni per els altres tampoc. Tal vegada per la calor el talò no quedava on ho hauria de fer i no va sonar la flauta. Entre pegue i pegue també provaren “Pepet”  un 6C/ 6C+  que van fer en Jaume, Gus i Beia i “Juanita” un 6C??? que va fer en Beia.

En Miquel a “Voll Dammer”

En Gus provant “Juanita”

Joaquim provant ” Voll Dammer”

Jaume blocant “Pepet”

Mentres tant jo vaig obrir un bloc nou que no surt als croquis, però crec que ja l’havia provat en Miquel Riera, el varem batiar com a “Topik” i està al bloc “Es Crash”. Va per l’aresta d’un sostre per sortir per l’aresta superior, en Beia va ser el primer que el va treure. Després en Joaquim, alies Mister Betas, i jo li varen trobar una altre seqüencia amb unes regletes que hi ha a la placa i surt un poc més fàcil d’aquesta manera, potser damunt 6C, que en Joaquim va resoldre.

Na Lena també va estrenar un bloc que jo havia obert l’anterior vegada que varem venir, es diu “Asisi”

Lena, estrenant aquest nou bloc “Asisi”

Au salut i ens veim entre els blocs.

Tomeu Genovart.

Crònica de Març

Primeres ascencions

Iniciam la crònica del mes de març amb les primeres ascencions més destacades de les que hem tengut coneixement.

Una vegada més Sant Elm i un cop més en Simó Baltés semblen ser sinònims de l’obertura i la resolució de problemes durs. Si el mes passat destacava Passión de Gavilanes de peu (7C, i FA d’en Josep Forteza), aquest mes és la línia de la seva esquerra la protagonista. En concret es tracta d’una línia força alta i que té els passos més durs en un espectacular dinàmic i un complicat mantle a una no menyspreable alçada que en Simó proposa de 7C i que batia com a Dos catalanes y un peta. De moment ja sabem que està treballant en l’entrada d’assegut i que està aprop de caure, i que segurament serà un poc més picant.

En Simó en els primers passos de Dos catalanes y un peta, 7C (Foto: Col. Simó Baltés)

Sense canviar de protagonista però si de zona ens desplaçam a l’altra punta de l’illa per coneixer la primera ascenció d’un dels projectes mítics del bloc mallorquí. Ens referim a una espectacular placa desplomada que obrí un tal Tony Lamprecht (pels qui no el conegueu fou el primer ascencionista de The Dagger, un dels blocs de referència a nivell mundial) a la zona pollencina de Mortitx i que aquest mes passat ha estat resolt per primera vegada per en Simó Baltés, que el proposa com a 7C+ dur i en homenatge al seu aperturista l’anomena Lamprecht. Es veu que algú que es sentia impotent davant les dures regletes que presenta el problema va decidir ampliar-les a base de cops d’escàrpara i martell. Un cop més la manca de respecte i educació es fan més que paleses. En Simó va resoldre el problema després de que aquest hagués esta modificat, dient que les regletes s’han fet un poc més grans però que tenen un tacte molt dolent i fan de mal agafar, pel que l’”escultor de blocs” no ha aconseguit gaire cosa en el seu inent de d’augmentar el seu ego.

Canviam de protagonista i de zona, per dos clàssics, en Miquel “Beia” i s’Estret, més concretament el sector de s’Estret 2000 (com ens corregia un dels seus aperturistes en una crònica anterior). En concret en Miquel resolia un antic projecte del bosc, l’entrada assegut de King Kong, una dura placa, al que ara se li han afegit uns durs moviments sobre romes a l’aresta del bloc per conectar amb l’entrada de peu. En Miquel en proposa 7B dur i de moment no s’ha pronunciat sobre el nom del bloc.Sense abandonar aquesta zona i aquest sector destacar l’obertura d’un nou problema per part dels germans Guillem i Jaume Mateu, es tracta d’una travessia en diagonal sobre romes amb un taló força mal d’encaixar i que proposen com a 7A i l’anomenen Pim, pam, pum i es troba situat en un bloc molt aprop del pouet que hi ha en aquest sector.

Viatgets, repeticions i 8A mallorquí!

El final del mes de març ha coincidit amb les vacances de Pasqua i per tant amb l’oportunitat de viatjar fora de l’illa. Un dels destins destacats ha estat Albarracin. La que és una de les zones més populars de l’escena bloquera de la península ha estat testimoni d’un dels encadenaments més destacats del bloc mallorquí dels darrers anys. Com no podia ser d’altre manera, en Simó Baltés tornava de terres aragoneses amb un dels seus projectes més preuats El Varano, 8A. Un espectacular morro desplomat d’alçada considerable i un dels referents en el seu grau a la zona. Aquest fet, més enllà de la fita personal d’en Simó, representa un pas important en el desenvolupament del bloc a la nostra illa i de ben segur que no serà el darrer.

En Simó a El Varano, 8A (Foto: Col. Simó Baltés)

En aquesta mateixa zona també s’apuntava Zombie Nation, 7C+, La huella del jabalí, 7C i Murcielago direct, 7B a flash.  Un altre que es va deixar caure per l’arenisca vermella d’Albarracin és un Joan Navarro (Es Rocodrom), i demostrant un gran estat de forma s’embutxacava Palpant 7B+ (http://www.youtube.com/watch?v=nZZsx7GIRjU) i  Los cachas no suben, 7B.

D’altres que partiren fora de l’illa foren en Miquel “Beia” que visità la seva zona per excelència, Targassonne, on resolia un grapat de 7A i 7A+, i un 7B. En Gustavo de Vicente visitava la meca bloquera per excel·lència, Fontainebleau, on s’apuntava bons clàssics com Duroxmanie, 6C, La Rhume Folle, 6C, o Retrofriction, 7A al segon intent (http://vimeo.com/64437637).

En Gus a Duroxmanie, 6C (Foto: Maria Antònia Seguí)

Retornant a Mallorca, i més concretament a Sant Elm, en Jaume Solivelles aconseguia resoldre un dels problemes clàssics de la zona, Hooliman, 7B, un recomenable problema amb entrada de bíceps i pasos de compressió. Després de tres dies d’intents aconseguia resoldre i entrar a l’escala del 7B.

Primer i darrer pas de Hooliman, 7B (Foto: Gustavo de Vicente)

Si abans parlavem de clàssics del bloc mundial, ara toca tornar-ho a fer, i en aquest cas del mateix Chris Sharma. I és que l’americà també visità anys enrrera la interessant zona de Mortitx on deixà una autèntica perla; un dinàmic preciós que podeu veure en aquest video (http://www.youtube.com/watch?v=fYrHNEFFPkg) que no fa gaire justicia a la bellesa del bloc. Doncs en Simó ha estat l’encarregat de repetir-lo durant aquest mes de març, i el gradua com a 7B+ i se l’apunta com a Sharma.

Per acabar la crònica destacar la decotació d’un dels problemes clàssics de la zona dels Pixarells, Antibiotic Man, que ha passat de 7A+/7B a 7A suau. Els encarregats de la retallada han estat en Gustavo de Vicente i en Joaquim Servera, que demostrant la seva habilitat per inventar-se mètodes, han aconseguit resoldre d’una forma més fàcil l’espectacular línia de regletes lluquera, que recorre en diagonal amb els seus 6 passos (la majoria sobre mini regletes) un dels passadissos de la zona per acabar amb un petit mantle sobre el canto final.

En “Beia” sobre les exigents regletes d’ Antibiotic Man, 7A, que resolgué l’any passat amb un mètode més dur que l’utilitzat per en Gus i en Joaquim (Foto: Bartomeu Genovart)

S’ens dubte estam en el bon camí; primer octau de bloc d’un mallorquí en molt de temps, el nombre de setens no atura de creixer, nous problemes arreu i ambient fanàtic en creixement a totes les zones… La revolució del bloc està en marxa!

Quina falta de respecte….

L’altre dia varem veure una imatge que demostra el poc civisme de la gent que va per la muntanya. Això no és un cas aïllat, sovint veim mostres d’aquests actes poc respetuosos amb el medi ambient. No puc imaginar-me que els hi pasa pel cap a aquests individus que fan aquests dois, tal vegada és que jo tenc poca imaginació o que ells no tenen res dins el cap….

Però el que més em preocupa és que això té mala solució. Els que ens governen, els que tenen la paella pel manec, només pensen en treure benefici com ara, que ens volen cobrar per anar a la muntanya, ja sigui a caminar, a correr, a fer un torrent, a escalar o qualsevol altre activitat esportiva. En lloc de cobrar 1€ als turistes que venen a l’illa, que no crec que ningú posas pegues per pagar-lo, i utilitzar aquests doblers per mantenir i vigilar les zones naturals protegides, com ja fa temps que es fa a altres indrets. Pareix que la solució, pels politics, és que com sempre paguem noltros, els habitants de l’illa. I amb l’excusa de que hi ha crisis, aprofiten per fer retallades en els presuposts per a les zones protegides, acomiadant molta gent que treballaven per protegir i mantenir aquestes zones. En canvi per altres coses si que hi ha doblers……

Això no és més que una reflexió matinera de les meves, no se que en pensau voltros però no pinta massa bé, haurem de lluitar per que això no vagi a pitjor. No podem deixar que ens fassin pagar per disfrutar de la nostra riquesa natural.

Nosaltres els escaladors hem de donar exemple i ensenyar als que no en saben, hem de respectar el medi ambient i no deixar que ens puguin dir que som uns bruts i uns vàndals.

Disfrutau del medi natural i cuidau-lo com el tresor que és……

Bartomeu Genovart

Concurs de fotografia d’escalada del rocòdrom Es Cau

El passat 14 de març s’entregaren els premis de la primera edició del concurs de fotografia d’escalada del rocòdrom Es Cau. Fou un orgull per aquest blog que el premi del jurat fos per un dels seus membre, en Gustavo de Vicente, que amb la fotografia Miquel en Es Zulo es convertia en el primer guanyador d’aquesta interessant iniciativa d’Es Cau. La nostra més sincera enhorabona per en Gus i també per en Jaume Capel que s’endugué el premi de l’elecció popular.

Comentari sobre la foto del seu autor Gustavo de Vicente: Primer pla en la darrera regleta d’aques preciós bloc feta en temps real. És quasi bé un retrat dels dits d’en Miquel “Beia” bastant desgastats aquell dia per tot el treball de la setmana.

Entreblocs a Menorca

Un petit grup d’Entreblocs viatjàrem a finals de febrer principis de març a la menor de les Gimnèsies. L’objectiu principal era catar l’arenisca vermella de la que tant ens havien parlat. El temps no acompanyà gaire però, així i tot, enregistràrem uns quants blocs que ara, gràcies a la magnifica feina d’en Gus, us oferim a tots vosaltres. S’ens dubte Menorca representa una alternativa econòmica per poder blocar en aquesta magnifica roca, i si hi ha una zona que destaca per sobre de les altres és la Roca de l’Índi, amb 5 sectors oberts i força potencial per a noves apertures. Esperam que ho disfruteu.

Sant Elm – Sensacions…

Sant Elm fou el destí per aquest cap de setmana passat. Un cel mig enterenyinat, el vent i un grapat de projectes són el que ocupen els nostres pensaments de camí cap als blocs. L’estat de les pedres de Cala Embasset sempre té un cert grau d’incertesa, la humitat procedent de la mar pot deixar-les talment com si hagués plogut, però per sort avui el tacte de la roca és més que acceptable.

Ràpidament ens posam a encalentir, sembla que la cosa no va de bromes. Just acabar l’any deixàrem ben apunt Cybership (també conegut com a Hooliman, que és el nom que rep el bloc on es troba el problema). Un poc de memòria per recordar els mètodes que treguérem dels primers passos i una bona tasca d’en Joaquim i en Jordi per desxifrar els darrers. El bloc està a punt, totalment matitzat. En Jaume es concentra en cada un dels passos, un poc de memòria gestual, ajustaments dels belcros dels moixos i mans ben untades de magnesi, tot preparat per l’intent final; aixeca el cul del terra, un renou desagradable i un cop al pit el retorna de l’estat de “levitació” a la duresa del terra… Acaba de trencar-se la lateral dreta d’entrada al bloc, fins aquí han aguantat els reforços de sicka que se li havien posat en obrir-lo… L’ambient és d’incredulitat i d’impotència, una sensació més que desagradable; un bloc clàssic com pocs, el problema que tant ens havia fet cabilar, ara, de sobte, s’esfumava…

Amb la mala llet del que ha passat en Jaume agafa el pad i s’asseu davall el bloc de nom desconegut (com tants d’altres a Sant Elm) que hi ha a la dreta de Cybership, ni mira les preses, simplement el que havia vist quan moments abans en Guillem, en Borja, en Joe i en Raúl el provaven li serveix de referècia,… una altra vegada torna a començar el trànsit cap a l’estat de concentració, i sense esperar-ho ja es troba en el tercer pas del bloc (havent fet els dos primers, suposadament els més durs, a flash), la poca previsió el perd i no sap com seguir el bloc, però no passa res, el més important, la sensació desagradable de fa uns moments esdevé eufòria, un nou projecte ha entrat a les nostres ments… El problema finalment no sortirà, però en un bon inent caurà tirant a la presa salvadora, cosa que es celebra com el més important dels encadenaments. En Jordi i en Joaquim també deixen els passos bastant matitzats, i en Gus, pateix en l’entrada i el segon pas, però fa la resta de passos sense quasi bé esforç.

                En Joaquim, en Jaume i en Jordi provant els passos del 7B/7B+ de nom desconegut (Fotos: Gustavo de Vicente)

Del bloc Hooliman ens dirigim cap a una placa regletera de 6C/6C+ passat el passadis de troncs, ja entrant en el caos, que la darrera vegada ens havia mostrat en Beia. Un mantle incert, una caiguda que encara ho és més i unes regletes tritura-dits ens fan abandonar el problema aviat, tot i que la línia no pinta malament, bastant a l’estil de Gent Giscant de Santanyí. D’aquí a un esperó que hi ha just a la dreta del passadis de troncs. És una línia que haviem estat provant fa bastant de temps, i que té una part final un poc mala de desglosar. En Gus fa uns bons intents caient en el darrer pas. Quan sembla que ja té el mètode a punt la pell del dit decideix obrir-se i amb ella s’escapen les esperançes d’encadenar…

               

En Gus a l’esperó de 7A/7A+ (Foto: Jaume Solivelles)

Per la seva banda, mentre tot això passava, en Guillem i en Borja anaven treballant en Testosterona, una impresionant planxa desplomada de 7C del sector d’abaix. Tampoc van aconseguir encadenar, però sols els va mancar enllaçar un pas, així que la cosa no està gaire lluny…

En definitiva un dia de sensacions molt estranyes; cap ens vam poder treure del cap la presa rompuda de Cybership, però les sensacions viscudes en la resta de blocs, per cadascún de nosaltres a la seva manera, feia que no ens poguessim sentir desamimats… I molt manco ens hi sentim ara, quan sabem que en Simó ja ha aconseguit resoldre Cybership amb la presa rompuda, incrementant-li en un plus la seva dificultat i passant per tant de 7A+ a 7B. Així que Cybership torna a ser possible, un altre projecte en el que anar treballant (almanco ens queda el consol que tot el treball invertit en els moviments de la part de dalt continua essent ben vigent).

Constatar publicament la qualitat d’aquesa zona i la recomanabilitat de moltes de les seves línies (entre les millors de l’illa, segur). Però també aprofirar per animar a la gent que té informació sobre noms de problemes a compartir-la, ja que és una pena que una de les zones que hauria d’esdevenir referència de l’escalada en bloc a Mallorca no compti amb la més mínima informació sobre els seus blocs.

“The majority of our days are failing, and then we get that freak moment when everything clicks and have success” (Daniel Woods)

Crònica de Febrer

Amb un poc de retràs iniciam una de les noves seccions d’Entreblocs, la crònica del mes. Aquest febrer passat ha vengut carregat de primeres i dures ascencions, així com la repetició d’alguns blocs destacables de la nostra illa.

Primeres ascencions i propostes de 7C’s arreu

Començam a la zona de Sant Elm on en Simó Baltes va realitzar la primera ascenció de dues linies noves per les que proposa 7C; Terra Roja i Insomnic Extension. Aquesta darrera és una variant de Insomnic 500 (7B+), problema situat en el sostre que hi ha a la plaçeta del sector vora mar, i que comença amb entrada assegut des de dues regletes dolentes per anar a una presa bona però amb un moviment llarg. Fins ara el problema s’havia resolt sortint cap a l’esquerra, però en Simó va aconseguir enllaçar-ho cap a la dreta. En Miquel Beia fou qui obrí la variant cap a la dreta, de la que, començant de peu des de la presa bona, comenta que ja deu ser almanco 7A.

En Simó fent Insomnic Extensión, 7C (Foto: Pablo Nieto)

Terra Roja, 7C (Foto: Pablo Nieto)

Canviam de zona per anar fins a Esporles, i més concretament fins a la petita zona d’Es Verger. Aquí en Miquel “Beia” s’ha encarregat de resoldre un dels seus antics projectes; una placa de prop de 5 metres situada en el bloc principal del sector de baix de la carretera (el bloc de l’Aresta Miquel). Ja fa temps en va treure una versió que escapava cap a l’aresta de la dreta i que va ser cotada de 7A+ per alguns i de 7B per d’altres. Però en Miquel ja havia descobert una linia molt lògica que sortia recte cap a dalt. Després de mesos i intents frustrats, finalment aconseguia resoldre el “crux”, que es troba en arribar a agafar un bídit amb peus molt precaris. L’ha batiada com En Calma i l’ha proposada com a 7C.

En Miquel a En Calma 7C (Foto: Jaume Capel)

Per acabar amb les primeres ascencions destacades d’aquest mes de febrer, citar a n’en Guillem Garcia que aconseguia resoldre un del projectes antics de l’illa; una planxa desplomada situada a la part alta de la zona del Port des Canonge i que encara no havia aconseguit resoldre ningú. Dit problema s’inicia de peu en dues regletes i continua amb un pas dinàmic a una altra regleta per ja anar a l’aresta i fer el mantle. En Guillem encara no ha batiat el problema, però manté el grau que havien especulat els que l’havien provada fins ara, 7C.

Algunes repeticions…

Tornam a Sant Elm on una altra vegada en Simó n’és el protagonista. Es va encarregar de fer la primera repetició de Pasión de Gavilanes, 7C. La primera ascenció va anar a càrrec d’en Josep Forteza “Forti”, i inicalment el problema fou cotat de 7C+, grau que en primer moment no questionà en Simó, però es veu que de la reflexió d’ambdos n’ha sortit un consens i els dos pensen que es situaria més aviat a l’escala del 7C. El problema actualment es comença de peu sobre una pedra. Dita pedra impedeix que es pugui fer una entrada assegut, segons ens comenta en Simó, que de ben segur incrementaria el grau del bloc.

En Simó a Pasión de Gavilanes, 7C

Ens translladam ara al cor de la Serra de Tramuntana cap al sector dels Pixarells de baix. Ja comentavem en la crònica de la setmana que en Guillem Garcia havia repetit Sa Fonda 74, pel que proposava una recotació del 7A+ a 7B. En aquest mateix sector, un altre bloc al que també feiem referència era Mals Pensaments, un 6C que encara no havia conegut repetidor. Doncs tornam a n’en Simó, perquè ell es va encarregar de fer una nova versió (que ell creia que era la original) recorrent cap a la dreta el bloc on hi ha dit problema. Així es tracta d’una nova línia, ja que Mals Pensamets sols consta de dos pasos i tira cap a dalt i aquesta aniria cap a la dreta. Aquesta nova versió ha estat proposada com a 6C+, però no es de descartar que sigui un poc més dura.

Per acabar destacar la repetició, en pocs intents, per part d’en Gustavo de Vicente, d’un dels 7A+ poc repetits del bosc de s’Estret, concretament es tracta d’Alone in the Dark, una línia poc popular però que, com ja vos deiem en la primera entrada d’aquesta nova etapa del blog, és més que recomenable.

Fins aquí el que ha donat de si (al manco del que nosaltres n’hem tengut noticia) aquest mes de febrer. Animar-vos a participar a tots i a totes amb els vostres projectes, blocs i zones recomenades. Entre tots feim el bloc de Mallorca.