Lluc: ens hi jugam molt…

L’entorn on es troben situats la majoria de sectors de bloc de Lluc és probablement un dels més encisadors de la nostra illa.  Les espectaculars morfologies de les roques que ens serveixen de terreny de joc formen part d’un dels camps de roca calcària més importants de Mallorca i una de les millors expressions del fenomen geològic  del karst. Dit fenomen dóna lloc als rellars o monges que tant caracteritzen les roques dels sectors. De fet,  la zona de Menut i dels Pixarells en són dos dels exemples més destacats de la Serra de Tramuntana. Acompanyant aquestes formacions i també derivades de l’activitat de l’aigua de pluja sobre els substrats carbonatats, trobam les clotades o dolines que, com el seu nom indica, són depressions  enmig dels camps de rellar on s’acumula la terra i serveixen de refugi a gran quantitat d’espècies vegetals, entre les quals destaquen espècies no massa abundants com el llorer bord (espècie protegida) o l’aladern de fulla ampla. Tot aquest conjunt conforma un important patrimoni natural a conservar i a protegir. Així, les dolines de la Terra de ses olles (nom que correspon a la zona que nosaltres coneixem com els Pixarells de dalt) es troben catalogades pel Pla Especial de protecció del municipi d’Escorca.

He passat moltes hores  per Lluc, diria que quasi bé més perdut per dins el bosc cercant blocs que escalant, però vaja aquesta darrera activitat també l’he practicada força. De fet, vaig descobrir el bloc en els Pixarells, vaig descobrir que era un “crash-pad” i tot el que envolta aquest món. Ràpidament, el sector dels Pixarells es va quedar petit i vam començar a explorar els boscos del voltant. Hem obert molts de blocs, n’hem escalat molts i tants d’altres seguiran (o això anhelam) esperant esser escalats qualque dia. De fet, un dels primers sectors que vam descobrir  fou el dels Pixarells de baix (el sector que realment hauria de dur aquest nóm, ja que té la font homonima molt aprop). No fou fins la primavera – estiu del 2010 en què ens decidírem a obrir els blocs d’aquesta zona. La humitat pròpia dels alzinars i la mateixa erosió del pas del temps ha fet que algunes roques siguin més fragils i alguns fragmens d’aquestes es desprenguessin quan obríem els blocs. Però sempre llevant el mínim, i amb la màxima de que si no suposava un perill, per què tocar-ho?

Han passat els anys, i com era d’esperar, una zona tan propera a un camí molt transitat havia de ser redescoberta. La sorpresa agradable fou veure com s’havien obert nous problemes, que o bé per manca de visió o de nivell no havíem descobert anys enrere. També, com s’havien acondicionat algunes caigudes, amb gran treball. Ara bé, la sorpresa desagradable fou veure com s’havien reobert problemes ja oberts i, sense massa manies, les roques havien estat despullades de les grans lloses que les cobrien, deixant a mode de ferida sense tancar, unes enormes clapes marrons impactants fins i tot pel més profà en el tema. Alguns problemes, projectes en els seus temps, han deixat de ser-ho convertint-se en més accessibles, d’altres, ja fets, han canviat per sempre i fins i tot alguns han deixat der ser els problemes que eren. Ja no tendran mai més el seu nom, bàsicament perquè ja no existeixen tal i com eren. Però bé, els noms, i aquí he de reconèixer la meva part de culpa, no són més que invencions que nosaltres mateixos feim per diferenciar un tros de roca, i que en el seu moment (per vàries raons) no vaig publicar, però que esper poder publicar d’aquí poc. I tant fa el nom, perquè això es pot corregir. Però les roques, aquestes no es poden corregir, si es trenquen, ho fan per sempre…

I com diu el titol de l’article, ens hi jugam molt. No vam descobrir nosaltres aquesta zona, milers i milers de persones al llarg de la història han passat per allà, simplement nosaltres ens hi aturàrem a escalar. Això no ens fa més que ningú altre ni amos de res, i es per això mateix que simplement demanam respecte per l’entorn que ens acull; les coses s’estan posant molt magres per poder gaudir de la muntanya, cada cop més gent hi vol accedir i cada cop menys llocs on poder fer-ho. Les roques que duen les clapes són les mateixes del primer paràgraf… Així que consciència i respecte… (o multes i prohibicions)

Jaume Solivelles

66642_496673806001_4639054_n71724_496673896001_43483_n

En Gus a dues seqüències d’Africa United, antic 6C del sector dels Pixarells de baix (foto:Hallvar Frey, Octubre 2010)

Advertisements

2 thoughts on “Lluc: ens hi jugam molt…

  1. Molts bons apunts Jaume.
    Així i tot l´impacte del bloc sol esser bastant més petit que el de l´esportiva. Jo crec que, al mon del bloc a Mallorca, es tracta de que la gent amb més anys d´experiencia donin exemple als que comencen amb això. Tot dit sempre amb educació jo crec que la gent no s´ho agafa malament. A l´esportiva es molt més complicat, ja es “otro cantar”, els que tenim més anys en això tenim massa mal vicis i a vegades som els que feim desastres (m´incloc).
    Una aferrada…

    • Ei Isidre, estic content que t’hagi agradat l’article i també que l’hagis comentat. Estic d’acord en que l’impacte de l’esportiva és major que el del bloc, però pens que en aquest ens trobam influits pel fet de que és molt més accessible, i pel que estic vegent darrerament sol ser el primer contacte amb la roca de molta de la gent que comença i sols ha escalat en resina. Es necessita manco material, no es requereix coneixer tècniques específiques i per això corre el perill, pens jo, de patir l’inexperiència d’una comunitat escaladora que cada vegada té uns origens menys lligats a la natura i al sentit comú que aquesta requereix.
      També estic d’acord en que hem de predicar amb l’exemple, encara que en la vida quotidiana no sembla estar massa en ús. Però també pens que mai es tard per llevar alguns “mal vicis” i aplicar també en l’esportiva (que probablement és la disciplina que més està en el punt de mira a Mallorca) comportaments i actituds ambientalment (i socialment) respectuoses.

      Una abraçada per tu i amem si t’animes a agafar el matalàs qualque dia, que tanta corda no pot ser bona, jejeje!!

      Jaume

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s