Sant Elm – Sensacions…

Sant Elm fou el destí per aquest cap de setmana passat. Un cel mig enterenyinat, el vent i un grapat de projectes són el que ocupen els nostres pensaments de camí cap als blocs. L’estat de les pedres de Cala Embasset sempre té un cert grau d’incertesa, la humitat procedent de la mar pot deixar-les talment com si hagués plogut, però per sort avui el tacte de la roca és més que acceptable.

Ràpidament ens posam a encalentir, sembla que la cosa no va de bromes. Just acabar l’any deixàrem ben apunt Cybership (també conegut com a Hooliman, que és el nom que rep el bloc on es troba el problema). Un poc de memòria per recordar els mètodes que treguérem dels primers passos i una bona tasca d’en Joaquim i en Jordi per desxifrar els darrers. El bloc està a punt, totalment matitzat. En Jaume es concentra en cada un dels passos, un poc de memòria gestual, ajustaments dels belcros dels moixos i mans ben untades de magnesi, tot preparat per l’intent final; aixeca el cul del terra, un renou desagradable i un cop al pit el retorna de l’estat de “levitació” a la duresa del terra… Acaba de trencar-se la lateral dreta d’entrada al bloc, fins aquí han aguantat els reforços de sicka que se li havien posat en obrir-lo… L’ambient és d’incredulitat i d’impotència, una sensació més que desagradable; un bloc clàssic com pocs, el problema que tant ens havia fet cabilar, ara, de sobte, s’esfumava…

Amb la mala llet del que ha passat en Jaume agafa el pad i s’asseu davall el bloc de nom desconegut (com tants d’altres a Sant Elm) que hi ha a la dreta de Cybership, ni mira les preses, simplement el que havia vist quan moments abans en Guillem, en Borja, en Joe i en Raúl el provaven li serveix de referècia,… una altra vegada torna a començar el trànsit cap a l’estat de concentració, i sense esperar-ho ja es troba en el tercer pas del bloc (havent fet els dos primers, suposadament els més durs, a flash), la poca previsió el perd i no sap com seguir el bloc, però no passa res, el més important, la sensació desagradable de fa uns moments esdevé eufòria, un nou projecte ha entrat a les nostres ments… El problema finalment no sortirà, però en un bon inent caurà tirant a la presa salvadora, cosa que es celebra com el més important dels encadenaments. En Jordi i en Joaquim també deixen els passos bastant matitzats, i en Gus, pateix en l’entrada i el segon pas, però fa la resta de passos sense quasi bé esforç.

                45401_10151362403752734_1023488050_n734282_10151362402632734_986864548_n734171_10151362404182734_775108641_nEn Joaquim, en Jaume i en Jordi provant els passos del 7B/7B+ de nom desconegut (Fotos: Gustavo de Vicente)

Del bloc Hooliman ens dirigim cap a una placa regletera de 6C/6C+ passat el passadis de troncs, ja entrant en el caos, que la darrera vegada ens havia mostrat en Beia. Un mantle incert, una caiguda que encara ho és més i unes regletes tritura-dits ens fan abandonar el problema aviat, tot i que la línia no pinta malament, bastant a l’estil de Gent Giscant de Santanyí. D’aquí a un esperó que hi ha just a la dreta del passadis de troncs. És una línia que haviem estat provant fa bastant de temps, i que té una part final un poc mala de desglosar. En Gus fa uns bons intents caient en el darrer pas. Quan sembla que ja té el mètode a punt la pell del dit decideix obrir-se i amb ella s’escapen les esperançes d’encadenar…

                542786_10151362402537734_1011004652_n62416_10151362402497734_746338526_n

En Gus a l’esperó de 7A/7A+ (Foto: Jaume Solivelles)

Per la seva banda, mentre tot això passava, en Guillem i en Borja anaven treballant en Testosterona, una impresionant planxa desplomada de 7C del sector d’abaix. Tampoc van aconseguir encadenar, però sols els va mancar enllaçar un pas, així que la cosa no està gaire lluny…

En definitiva un dia de sensacions molt estranyes; cap ens vam poder treure del cap la presa rompuda de Cybership, però les sensacions viscudes en la resta de blocs, per cadascún de nosaltres a la seva manera, feia que no ens poguessim sentir desamimats… I molt manco ens hi sentim ara, quan sabem que en Simó ja ha aconseguit resoldre Cybership amb la presa rompuda, incrementant-li en un plus la seva dificultat i passant per tant de 7A+ a 7B. Així que Cybership torna a ser possible, un altre projecte en el que anar treballant (almanco ens queda el consol que tot el treball invertit en els moviments de la part de dalt continua essent ben vigent).

Constatar publicament la qualitat d’aquesa zona i la recomanabilitat de moltes de les seves línies (entre les millors de l’illa, segur). Però també aprofirar per animar a la gent que té informació sobre noms de problemes a compartir-la, ja que és una pena que una de les zones que hauria d’esdevenir referència de l’escalada en bloc a Mallorca no compti amb la més mínima informació sobre els seus blocs.

The majority of our days are failing, and then we get that freak moment when everything clicks and have success” (Daniel Woods)

Anuncis

Un pensament sobre “Sant Elm – Sensacions…

  1. Ja sé lo que això vol dir, lo de trencar una presa, és frustant i més quan veus que el problema te pot sortir. Per sort encara és possible fer la línia, maldement sigui un poc més dura, això talvegada te fa sentir un poc millor i no pensar que he espenyat una bona linia.
    Però això son coses que passen, les preses es poden trencar i els blocs poden caure…..
    hem de mirar la part positiva, ara tenim noves linies.

    Salut i blocs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s